Avui 27 de març hem anat convidats a Taialà per dibuixar en
la setmana de la felicitat; ens han explicar els llocs més emblemàtics del
municipi i ens han demanat si volíem dibuixar en un full i deixar les nostres
pintures amb la finalitat de fer una exposició i de seleccionar algunes d’elles
per fer la impressió en el got de la festa major.
He dibuixat “La Guingueta” , que es un punt de
trobada pels veïns del municipi, aquí us la deixo.
Avui 22 de març he anat al taller Mar i Cel que
fa la Maria Roser de “dibuixar sense
parar”.
Ens han convocat a S’Agaró per poder pintar el
Mar i el Cel, el temps no ens ha acompanyat gens , feia vent , dia gris i a
ultima hora pluja , no ha esta possible pintar el que veiem i hem hagut de
deixar anar la imaginació.
La Maria ens ha explicat les tècniques per fer els núvols i com ressaltar i donar relleu,
també com fer les onades amb Guasch i les
esquitxades de les onades amb raspall de dents. Ens ha orientat també amb els millors
materials per aquest treball.
I aquest ha estat el meu resultat.
PALAMÓS
Avui 20 de març hem anat amb els companys d’urban
sketcher de Girona a Palamós , ens ha
convidat el Restaurant Nàutic , l’idea inicial era gaudir del dia des del port
i el restaurant per poder fer vaixells i aigua , però el temps no ens ha
acompanyat , ha estat un mati de pluja i boira i ens hem recollit a diferents
llocs.
Jo he anat amb la Montse a “Olivia Trattoria”
on hem esmorzat, pintat i gaudit d’un lloc encantador i una bona música.
Palamós és un municipi de la província de Girona, pertany a la comarca del Baix Empordà, compta
amb una població de 18.651 habitants i s'ubica al costat de la costa del mar
Mediterrani. Actualment la seva font d'ingressos més gran és el turisme.
Quelcom desconegut per mi de la història de
Palamós es que durant la guerra civil espanyola, el port de Palamós, afí a la
República, va ser repetidament bombardejat. En conseqüència, es van construir
búnquers per a la vigilància de la línia litoral. Dues d'aquestes
fortificacions encara es conserven en aquesta badia: un búnquer sota la
població de Sant Joan de Palamós i una altra fortificació a l'extrem de Garbí
de la platja de Torre Valentina.
Des de casa una tarda de pluja, davant la llar
de foc , intentant passar l'estona i
relaxant-me una mica més gaudint del llapis i el pinzell. Dies de melancolia
que fan pensar i replantejar milers de coses i situacions, moments per fer
recolliment i cuidar-nos a nosaltres mateixos , esquitxos de colors relaxants i
flors que acompanyen la vista que vulguem imaginar des de la finestra.
Avui dijous 13 de març he anat amb els companys
d’uksgirona a Llagostera , poble veí d’on jo visc.
El seu terme municipal es el més gran de la
comarca 76 km2 i te més de 6000 habitants.
A l‘est, Llagostera s‘integra dins la zona
boscosa del massís de les Gavarres , a l‘extrem sud, gran part del terme
municipal ocupa el massís de l‘Ardenya, un espai natural de gran interès
ecològic i paisatgístic.
La seva situació estratègica l‘ha convertit en
terra de pas i de connexió de l‘interior amb la Costa Brava.
El barri de Reramur il·lustra perfectament la
configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els
límits del poble a l‘entorn del castell i l‘església de Sant Fèlix que data del
segle IX.
He volgut dibuixar l’Estació del Carrilet per
que tinc dibuixada la de Cassà. El tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona va
ser una línia de ferrocarril de via estreta creada per la Companyia Anònima del
Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona i unia les ciutats de Sant Feliu
de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins a la
seva clausura el 10 d' abril de 1969.
A partir de l' any 2000 es va començar a fer
servir el traçat del ferrocarril com a via verda. És l' anomenada Via Verda
del Carrilet II ; actualment l’edifici de l’Estació es un centre d’informació
turística.
Amb tota la penya
Palau de Santa Eulàlia, una joia amagada a
l´Empordà amb una història rica, una naturalesa exuberant i un encant autèntic.
Ubicat en un entorn rural encantador, destaca
per la seva arquitectura tradicional, amb carrers empedrats i cases de pedra
que reflecteixen l'autenticitat del passat. L'animada plaça central és un punt
de trobada, creant una atmosfera de comunitat.
L'església de Santa Eulàlia, amb la seva
presència imponent, és testimoni de la història religiosa del municipi i
ofereix vistes panoràmiques dels voltants. El seu campanar es destaca com a
punt de referència, recordant la riquesa cultural de la zona.
La natura que envolta el Palau de Santa
Eulàlia convida els amants de la natura a explorar paisatges naturals, amb
senders de senderisme que revelen racons tranquils i paisatges pintorescos.
De Palau de Santa Eulàlia se'n parla poc.
Aquest petit poble de la plana de l'Alt Empordà, a tocar del riu Fluvià, és la
suma de Santa Eulàlia –un petit nucli– i Palau Sardiaca –un veïnat encara més
petit.
Avui he gaudit d’un encantador mati amb els companys de gironaurbansketchers a Palau on he pintat la porta de la casa més antiga del poble ,Ca l’Hospital que data de 1576 i que es va construir per acollir pelegrins del camí de Sant Jaume que venien de Gènova i que en l’actualitat es propietat de l’escultor @gabrielescultor , que ens ha convidat a veure els seus interiors i la seva restauració, només puc dir que gràcies Gabriel per la teva atenció i que gaudeixis del teu espai i la meravella que tens a les teves mans.
Com ja es habitual per la Festa Major de Cassà ens conviden a esmorzar i a que participem amb els Urban Sketcher al llarg del mati del d...
