Avui dijous 19 de nmarç el matí s’aixecava gris i fred a Sa Tuna, amb un silenci espès només trencat pel vaivé suau de les onades. Duia els sketchers a la mà, encara nets, com si dubtessin de tocar aquella sorra humida.
M'he assegut a la meva cadira , amb els dits entumits he començat a dibuixar. No sabia ben bé què: potser el perfil irregular de les cases, o aquella barca solitària que semblava adormida a la vora. El llapis tremolava una mica, no tant pel fred com per aquella calma estranya que ho envoltava tot.
Haan passat caminant diferents grups, tots s'aturavan a mirar els nostres dibuixos i ens oferien agradables comentaris.
Quan hem acabat, el mar ja no era tan gris, el vent i la fred disminuien i el sol començar a sortir, ja podiem veure-hi una mica més de color.
Un petit recull de racons de Sa Tuna
