Aquest matí, com cada diijous hem anat a pintar i avui Romanyà de la Selva s’ha
despertat amb una llum suau i neta, d’aquelles que fan que tot sembli més quiet
i més viu alhora. El sol, encara tendre, s’escolava entre els pins i dibuixava
ombres llargues sobre els camins de terra, mentre una tramuntana tímida,
gairebé absent, deixava l’aire en una calma estranya i agradable.
Amb els sketchers de Girona hem trobat racons
on el temps sembla aturat: una pedra antiga, una façana mig amagada, el verd
infinit del bosc. Els llapis han començat a córrer sobre el paper amb la
mateixa suavitat que el matí, capturant silencis, textures i petites històries
que només apareixen quan tot s’alenteix.
Dibuixar aquí no és només mirar, és escoltar.
El fregadís del grafit, el cant llunyà d’un ocell, l’olor de terra i resina. I
entre traç i traç, Romanyà es deixa estimar, com si sabés que avui hem vingut a
guardar-la dins d’un quadern.
Romanyà de la Selva , 2 d'abril del 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada