A l’arribada el sol ja queia amb força sobre Argelaguer, els carrers tranquils del poble encara conservaven aquella calma de primera hora, però l’aire anunciava un dia intens de calor. Les ombres eren petites i els camps del voltant lluïen d’un groc encès sota el cel blau.
Anàvem carregats amb llibretes i aquarel·les , preparats per capturar els racons més especials del recorregut del poble i de la ruta del patrimoni. Cada parada era una excusa per seure una estona, recuperar-se de la calor, observar i deixar que el llapis seguís el moviment de les pedres antigues, dels balcons florits i de totes les textures.
El silenci només es trencava amb el cant de les cigales, constant i intens, com una banda sonora d’estiu. A cada dibuix, la calor semblava fondre els colors sobre el paper: els ocres de les façanes, els verds dels arbres i les ombres violetes sota els portals.
Quan arribàvem a algun racó amb una mica de fresca, tothom aprofitava per obrir la llibreta i pintar. No calien gaires paraules; cadascú estava concentrat en transformar aquell matí calorós en petites escenes plenes de vida.
Al final del matí, cansats però contents, les llibretes s’havien omplert de taques de color, línies ràpides i records d’un Argelaguer lluminós i tranquil.
28 de maig del 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada